En Jaume Salichs i Sanitjas a més de ser una bona persona, un bon espòs, un bon pare i un bon avi, era una persona excepcional, un artesà que sabia construir, dibuixar, pintar, esculpir i també un gran especialista en rellotges de sol.
Enamorat de Gualba, fruïa de què els altres s’adonessin de la bellesa d’aquest poble i coneguessin la seva història.
Va intervenir en moltes iniciatives culturals (Butlletí Informatiu de Gualba, Concurs de Pintura Ràpida, Aplec de la Creu del Gorg Negre...) fent d’organitzador, il·lustrador o treballador manual.
Els rectors de la parròquia de Gualba sabien que podien comptar amb la seva col·laboració desinteressada per dignificar els edificis parroquials i el seu entorn (esgrafiats a l’església i a l’ermita de sant Cristòfol, font de la Rectoria, o el que fes falta).
Quan era un adolescent va estar gairebé mig any veient pintar cada dia el pintor Joaquim Mir i jo crec que així li devia despertar la seva afició al dibuix i a la pintura. Al llarg de la seva vida ha pintat un munt de quadres a l’oli i moltíssims dibuixos a la ploma o al llapis.
Va col·laborar en els llibres: “Can Mata” (on hi ha dibuixos a la ploma i reproduccions d’unes precioses pintures seves), “Els Sanitjas de Gualba” i “Reculls Històrics de Gualba” i “Història de Gualba”.
Les plaques dels carrers del poble amb dibuixos de bolets diferents són obra seva. També va projectar durant molts anys les medalles de ceràmica del Concurs de Pintura Ràpida.
Estimulava a la gent a col·laborar en les publicacions sobre Gualba. Una de les seves grans aficions va ser la construcció de rellotges de sol de tots tipus, molts d’ells enginyosos i inversemblants.
El poeta i escriptor Joan Barat va iniciar el seu llibre “Això va passar a Gualba” amb l’endreça: “A Jaume Salichs, l’amical i autèntica “veu” de Gualba, que m’impulsà a escriure aquestes històries amb el seu apassionament i el seu amor pregon per aquesta seva terra”.
Aquestes paraules descriuen molt bé com era en Jaume. Aquesta veu ahir es va apagar, però hi haurà un ressò sortint de les seves obres que perdurarà sempre.
Carles Coll. 17 de juny 2010